El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp. D’una extensió de 25,95 km 2 , és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes (914 m) fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna (Anoia) i el de Querol (Alt Camp), i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll (818 m) i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia (Alt Camp). A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de Foix. A ponent, Pontons confronta amb el municipi de Querol (Alt Camp). A part del poble de Pontons, cap de municipi, el terme comprèn diverses urbanitzacions com la Ponderosa i la Rimbalda. Hom pot accedir a Pontons tot prenent la carretera local que surt de Vilafranca del Penedès i travessa Torrelles de Foix.

Les garrigues i el bosc ocupen la major part del terme. El municipi és drenat per la riera de Pontons, que neix al solell del puig de les Solanes i aflueix, per la dreta, al riu de Foix, dins el municipi de Sant Martí Sarroca. El riu de Foix passa pel límit nord-oriental del terme, a llevant de Mas pontons, procedent de la Llacuna, on té la capçalera al vessant occidental de l’Espinagosa.

El poble de Pontons

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana. Des de la Restauració, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.

La història

Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l’església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.

La població i l’economia

La població (pontonencs) del terme és molt migrada: el 1996 era el segon municipi menys poblat de la comarca. El fogatjament de vers el 1370 registra 65 focs a Pontons. Assolí el seu màxim demogràfic el 1887 amb 586 h. Des d’aleshores anà minvant progressivament i d’una manera més accentuada a partir del 1940. El 1900 hi havia 512 habitants, el 1930 n’hi havia 445 habitants, 313 habitants a l’any 1960 i a partir dels anys vuitanta i fins l’actualitat la població es recuperà i en l’actualitat es superà el 500 habitants

L’economia de la població havia estat tradicionalment agrària. En l’actualitat molta gent va a treballar a les indústries i els comerços de Vilafranca i sol treballar les seves terres els caps de setmana. Les poques terres que es conreen són majoritàriament en règim de secà. Vinya i cereals constitueixen els principals conreus, seguits ja de lluny pels regadius i fruiters (patates, pomeres, presseguers, etc.). Les activitats ramaderes no tenen incidència significativa en l’economia.

Al principi del segle XX s’intentà tornar a explotar les mines del terme de Pontons, coneguda des d’antic. A l’engorjament de la riera de Pontons, aigua avall de Sant Salvador, entremig dels estrats del Triàsic, s’han trobat venes metal·líferes que contenen galena (sulfur de plom), blenda (sulfur de zinc), cerusita (carbonat de plom) i calamina (silicocarbonat de zinc). Algunes mines obertes durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-18) es van abandonar al cap d’un temps per motius d’economia i al principi del 1991 totes les mines eren tancades. L’activitat industrial del municipi tampoc no és remarcable.